Màgica.
Practically perfect in everyway.
Sí, ho has endevinat. És Mary Poppins, l’enveja de qualsevol supernanny de programes de TV actuals. Arriba sempre amb el vent fort de l’Est, gràcies al seu paraigües. Perquè a ella no li cal volar, és una noia molt british i l’elegància sempre va per davant de tot.
L’altre company indispensable de viatge és la seva gran bossa.
El primer cop d’ull pot decepcionar-te...de tamany ni massa gran ni massa petit, amb un estampat de flors (que a mi em sembla meravellós), és una bossa que pots mirar i que passi completament desapercebuda, sense pena ni glòria. Però, de cop, te n’adones que no és una bossa normal i corrent. És una intuïció, només. T’apropes a la bossa, fent com qui no vol la cosa i l’obres amb molt de compte. Potser et sembla que el color de l’estampat ha canviat una mica. Podria ser que sí...però també pot ser una simple il·lusió òptica, o una jugada de la imaginació. Per un moment, has tret la mà, entre espantat i divertit. Però com que el nen que tens dins s’ha despertat, saps que la tornaràs a posar. Primer remenaràs en el buit. Et concentraràs una mica i..ZAS! Tens una cosa a la mà. Un objecte que, segurament, i seguint les lleis de la física, és impossible que hi pugui encabir.
Benvingut a la bossa de la mary poppins!
Un lloc d'on pot sortir qualsevol cosa. On les aparences enganyen. On el tamany no importa, de debò. Ni res és el que sembla a primer cop d'ull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada