un conte

L’altre dia em van explicar un conte…tracta de l’art, però sobretot de l’expressió, de la llibertat, i de…bé en parlem al final del conte que sembla que això comença:

La Maria era una nena molt maca. Li agradava jugar amb la seva nina i dibuixar utilitzant tots els colors que tenia a cada dibuix. I la seva caixa de colors n’hi havia moltíssims, ordenats per tonalitat i amb les puntes gastades de tan dibuixar. Llavors tenia cinc anys. Els seus pares canviaven de lloc de treball sovint, pel que havia de canviar també d’escola. Però això a ella no li importava perquè li agradava molt anar a l’escola. Li encantava tenir nous amics i apendre cada dia coses noves.

Era el seu primer dia a la nova escola. La Maria estaba molt, molt contenta. Portava una motxilla nova amb la caixa de colors a dins. A classe, la mestra els va dir:

-Farem un dibuix.


La Maria va agafar un full, va treure d’una revolada la caixa de colors i, contenta com un pésol, va començar a dibuixar. Tenia un munt d’idees al cap, no es decidia si faria una princesa, o animalets o…


- Maria, no comencis encara, farem un dibuix d’una flor. –va dir la mestra


I la Maria, sense perdre un instant i feliç de la vida, es va posar a dibuixar una tija de color verd lluent, com a ella li agradava. I de cop i volta la seva mestra la va aturar.


- No, Maria, no! Farem un dibuix d’una flor amb la tija de color marró, amb una sola fulla, de color marró. Tindrà els pètals blancs, com una margarita, i una rodona de color taronja al bell mig. Així serà la flor que dibuixarem. No pot ser de cap altra manera.


I la Maria, més seriosa, es va posar a dibuixar el que li manaven.




La Maria va anar fent en aquella escola. I va passar el temps i la van canviar un altre cop. Era el seu primer dia en una escola nova, i la mestra els va demanar que féssin un dibuix.

Però la Maria estaba quieta. No dibuixava.

La mestra se li va apropar i li va dir:

- Maria, que no dibuixes?

I sense dir paraula, la Maria va treure poc a poc la caixa de colors.

I va pintar una flor amb la tija de color marró, amb una sola fulla, de color marró. Amb els pètals blancs, com una margarita i una rodona de color taronja al bell mig. No podia ser de cap altra manera.

_____________________________________________________________
Diuen que tots podem ser artistes, que tots tenim la capacitat de copsar la bellesa i de expresar-la d’alguna manera. Aquesta és una historia que mostra com es pot tallar les ales a la imaginació, de fins a quin punt en som, de fràgils.
És un conte trist. Un conte on la innocència se’n va lluny, i es destrueix la il·lusió.

* per una nit en què no vam saber obrir l’ampolla de vi. per a la persona que ara ja sap utilitzar el lleva-taps.