el precís instant en què el gat para de ronronejar i demanar carícies per a fixar la vista en un punt buit a l'espai.
un senyor sol, enmig del ball de festa major, que tanca ulls i un somriu, ballant un vals amb una parella invisible i intrepitjable.
un calfred a tota l'esquena, en el moment just en què la teva boca s'apropa al meu coll.
bah, subtileses.
Totes aquelles petites i maginifques coses que omplen si et pares un instant a prestarlis antenció.
ResponEliminaPer cert, m'agrada molt més aquesta interface!! dongde va a pará!
ResponEliminajajaja visquin les subtileses!
ResponEliminaja tenia ganes de fer un canvi de look al blog, merci!!!
Oh! El món, la nostra felicitat, el nostre dia a dia s'alimenta d'aquests petits fenòmens, sovint ocults. Moltes vegades no els donem importància però, què seria de la vida sense ells? Mua*
ResponEliminales meves subtileses: el sentiment en algun moment concret de teletransportar-me a algún lloc estrany i desconegut a l'escoltar alguna cançó de Drexler.
ResponEliminala sensació de viure en una peli quan camines amb la música a tope i sona una cançó triunfant.
¿I t'ha passat mai que tot caminant t'ha passat ben a prop una papallona? com si hagués vingut tan sols per dir-te: "que la vida és bella!"
ResponElimina