Tornant a casa amb les orelles i la punta del nas vermellet, de cop, me n'adono.
La tardor ja ha arribat, una mica de cop, i amb presses. Aquest any feia tard. El canvi climàtic l'ha alterat una micona. Però ara ja hi és i s'ha posat a feinejar, tenyint les fulles d'un lleu marró -aviat cauràn- i portant el fred.
Però no ha vingut sola. L'acompanyen les ganes d'estar a casa, calentó i en bona companyia. I portar mitjons gruixuts per a poder caminar sense sabates i notar el fred de les rajoles i la calor de les catifes. I que plogui a fora i tenir entre les mans una tassa fumejant, de té, café o colacao, és igual. Mirar el temps de TV3 i que el Picó ens digui que ja és el moment de canviar l'armari (home influent, l'Alfred, entre els catalans i les catalanes). Posar musiqueta suau i treballar amb una llum de focus, amb la foscor passejant pels racons de l'habitació.
I ganes de compartir l'escalforeta, les hores dins de casa, les nits que cada vegada comencen més prest.
