Per primera vegada en molt de temps, el sistema democràtic actual no havia esta qüestionat d'una manera tan profunda i estesa (experts diuen que és el nou maig del 69). Feia molt que tots ho pensàvem, feia molt que no ens sentíem ni representats, ni partíceps ni beneficiaris. De què serveix dir-li democràcia si el govern deixa al poble enrere?
Estem descontents. Estem indignats i som molts. Hem construït un moviment de canvi pacífic, transversal i apolític. I tu, que llegeixes això ara mateix, estic segura que encara que no et consideris un indignat, ho ets. Aquesta és la senzillesa del moviment. Tots som indignats. Tots tenim més d'un motiu per a ser-ho.
Només espero, i per això escric, que el moviment no perdi força. Només he estat a plaça Catalunya una tarda (m'estic movent més per Sabadell, quan els horaris ho permeten) però em vaig emocionar. Tot allò havia sortit de la resposta de persones anònimes, que estaven treballant en un projecte comú i necessari. Cadascú posava el seu granet de sorra.
Hem d'evitar, però, perdre allò que caracteritza el moviment. Hem de seguir indignats, hem de seguir sent un moviment pacífic i sense idees ni vinculació política de cap mena.
La nostra feina és, en primer lloc, fer saber a tothom de totes les edats i de tots els estatus socials que se'ns estan pixant a sobre. I exigir als polítics que d'una vegada que el poble governi: fer-nos escoltar.
I en un futur proper hem de denunciar totes les injustícies que veiem. I no perdre'ns en el concepte, mai, mai.
I més endavant, començar a fer petites accions, a nivell local, per a millorar. Poc a poquet es pot arribar molt lluny. No hem de tenir pressa ni voler mostrar resultats. Només començar un camí nou, una manera nova de veure el món, com si ens poséssim per primer cop ulleres, al principi tot és un pèl borrós i desenfocat, però estem segurs que poc a poc els contorns s'aniràn fent nítids.
Endavant i força!
