Y la luna!

Les coses són tan inabarcables com les volguem veure. Semblen tan llunyanes i de cop, només calia allargar la mà, posar una escala. Amb un gest n'hi havia prou.
Vols venir amb mi i tocar la lluna amb la punta dels dits?

Dedicat a...la Cris, la Merx i la Gemma! perquè s'acosta el vostre dia Mir i sé que ho fareu molt bé.

reafirmació de la Mary.

Pràcticament perfecta en tot. Així és Mary Poppins. Amb una mica de sucre fa que tot passi millor, cada cosa que toca es converteix en màgia.
Diuen que cal renovar-se...jo crec que el que cal en molts moments és retrobar-se a un mateix, veure una mica l'essència de les coses. On som i on volem anar. Veure què hem deixat enrere que no ens volem perdre de cap de les maneres.
I agafar un paraigues volador i sortir a buscar-ho.

estimats reis mags

Aquest any m'he portat molt i molt bé. He aguantat bronques sense queixar-me i intentant apendre, fins hi tot apendre el que no vull ser mai. He construït una llar i après a fer-me-la meva. He tirat endavant paset a passet, veient el cantó positiu de coses que ni tan sols en tenien. He crescut, m'he fet gran en molts aspectes. He estimat amb bojeria. 

Fent un balanç de com ha anat l'any, em  mereixo demanar moltes coses. Demanar per exemple, que tot sigui més senzill i fàcil.

Però avui ha passat una cosa meravellosa.

Tornàvem a  casa la meva germana i jo, quan ens hem trobat amb una veïna. Cabells blancs i curts, jaqueta negra, un somriure gegant. És una persona fantàstica. De les poques persones que conec que saben fer abraçades de debò (això és un do no molt comú!).  L'hem saludat, a les dues ens agrada. Tot i que la relació arriba fins aquí: ens saludem, què tal la família, petons per a tots, explicar alguna novetat...i entrem cadascuna a casa seva. Avui, però, s'ha centrat en la meva germana petita, l'Anna:

- Vénen els reis! Estàs contenta?- fa ella.

- Si, em portaràn molts regals! Moltes coses!

No recordo exactament com ha anat la conversa. L'Anna té 10 anys, i aquest és el primer any que sap qui són els reis. Hi ha nens que es senten traïts o decepcionats. Ella està alleujada, així segur que tindrà molts regals! Tot el que demani! 

- No em portaran carbó els meus pares, mai de la vida. - Li explicava a la veïna. 

I ella li ha dit:

- Vull que em facis una llista de coses que no es poden embolicar.

- I per què? - ha respost l'Anna. - Tu me'n faràs una?

Ara estic llegint la llista de la meva veïna (la de l'Anna és secreta i ja ha arribat a la seva destinatària). No puc evitar pensar que té raó. Que hi ha tantes coses que no es poden comprar ni vendre! El Nadal és un moment per a aturar-se i fer balanç: de com ha anat l'any, de com som i què volem canviar. De quins regals tenim cada dia que no es poden embolicar, de coses que semblen senzilles però els que les saben apreciar són gent feliç.

Per això jo també vull fer la meva llista de regals que no es poden embolicar i enviar-vos-la a vosaltres, Reis Mags de l'Orient. Sé que no m'ho portareu demà, sinó que ho aniré trobant pel camí (un secret: ho sabré reconèixer igualment. I si veieu que no ho veig, per favor obriu-me els ulls!)

no es poden embolicar...

...petons, abraçades, somriures...

...l'aigua de la dutxa quan cau sobre la pell, calenteta a l'hivern i freda a l'estiu

...el soroll que fa el mar

...el silenci dels carrers quan passejes per la nit

...mirar el cel i pensar que l'hauries de mirar més sovint perquè és preciós

...posar-se a còrrer sense saber per què

...les trapelleries dels nens

...una  espatlla on plorar quan ho necessites

...els atacs de riure descontrolats

Podria demanar moltes més coses, però ja n'hi ha prou per aquest any.  Només espero que la carta us arribi.

Us l'envia amb molt d'amor, 

Mary

**** és l'hora d'anar a la Cavalcada. Espero que els reis us portin a tots molts regals sense embolicar.

(i m'encantaria que compartissiu les vostres llistes)

Bons reis mags! A portar-se bé!