take a look!

Recorda que les aparences enganyen i res és el que sembla a primer cop d'ull. Remena, tria, i queda't amb el que més t'agradi d'aquesta bossa d'on en pot sortir qualsevol cosa!

dilluns, 20 de desembre del 2010

una altra postal de nadal


Entre glomerulonefritis, ANCAs, electros i simulacres...havia vist però encara no ho havia percebut, o integrat, o com ho volgueu dir...ja estem a Nadal!


No sé perquè però els últims anys em poso molt nostàlgica.

I començo a recordar gent que ha passat per la teva vida. No tan sols els que s'han quedat, i hi segueixen sent en el dia a dia, que segueixen fil per randa cada mal de cap i cada patacada o cada somriure, sinó també...


...els que canten o estudien al teu costat, tot i que només comparteixis aquest moment amb ells,amb tots els que has compartit algun petit moment a la uni, a la biblio, al bar, a les trobades de corals, al teatre musical, a swing,


...els que no coneixes del tot bé, però t'han fet somriure alguna vegada, i penses que hauries d'esforçar-te a conèixer millor,

...els que alguna vegada van ser, tot i que hagin deixat de ser, i tinguin un camí ben diferent, només pel simple fet d'haver compartit tants moments,


...els que mai dóna temps o costa moltíssim de veure però que estimes amb tot el cor, i es pot dir que han deixat petjada (sobretot aquests darrers!)


D'alguna manera, m'agradaria poder veure a cadascun de vosaltres i desitjar-vos unes festes genials!!!! Per això ho faig des d'aquí.

BON NADAL I FELIÇ ANY!!!!! Procureu ser feliços!!!!!






divendres, 3 de desembre del 2010

proposta


Hola a tots!
últimament la meva confiança en el gènere humà està minvant de manera dràstica. M'he vist envoltada d'individualisme, mentides i orgull, de gent que fa mal perquè no pensa o perquè li han fet mal alguna vegada. S'equivoquen. És una resposta errònia, i és molt fàcil caure-hi.

Per tant proposo que ens tornem a il·lusionar. Que penseu en un moment en què heu dit: "com mola! No tothom es mira el propi cul tota l'estona, hi ha gent que pensa en els altres!". Segur que hem vist reaccions molt humanes (en el bon sentit) en algun moment, i que ens han fet somriure.

Començo:
Un dia, ara fa un temps, anava pel metro i un noi, més petit que jo, concretament vestit de punkarra, li va oferir el seu seient a una senyora gran, d'aquestes burgeses de Barcelona de tota la vida, amb el monyo gris i unes crosses. La senyora, que portava molta estona de peu, no ho considerava una obligació, com fan moltes, i li va donar les gràcies de cor. Immediatament en el vagó dos o tres persones varen fer el mateix. I van aconseguir fer-me somriure i fer somriure a altra gent per uns instants, tan sols unes poques parades de metro, però es respirava un ambient diferent al habitual, amb empentes i cares de mala hòstia, com si tothom estigués molest de compartir el vagó. Això és ser humà.

Gràcies per la col·laboració!
Mary