take a look!

Recorda que les aparences enganyen i res és el que sembla a primer cop d'ull. Remena, tria, i queda't amb el que més t'agradi d'aquesta bossa d'on en pot sortir qualsevol cosa!

dissabte, 14 de juliol del 2012

Pèls fora!

Sempre he pensat que m'agrada llegir entre línies, trobar les infinites capes que conformen una ceba i que a simple vista no veiem. Ho faig sovint. Sobreanalitzo i busco més enllà de l'acció, per a trobar el per què s'ha generat el moviment, des d'on partia fins a on volia arribar.
Cadascú és com és. Hi ha coses que no es poden evitar.

Un dia em vaig tallar els cabells.
Just la nit següent em trobava mitg borratxa intentant explicar els perquès en un poble entre València i Catalunya que es diu les Cases del Riu, amb una orquestra de ball de tronera sonant de fons. I em va agradar descobrir-los.

Un dia, em va caure un cabell al camp quirúrgic. Era un cabell curt, però fosc i arrissat. Tots van pensar que era meu. I desprès de sentir com em cridaven alguna bajanada similar a "és que les dones amb cabell llarg hauríeu de" "com es pot ser tan presumida" i veure que ningú em defensava, vaig fer venir a una infermera perquè em posés els cabells a lloc. No va saber què fer, doncs estaven perfectament col·locats.

La cirurgia és un món d'homes.
Homes calbs. 
Suposo.

Un dia xerrava amb un amic que s'havia comprat una camisa. Estudiàvem a la mateixa facultat, era una de les ments més brillants de la meva promoció. En aquell moment xerràvem de que s'ha de madurar, no es pot semblar jove per a exercir de metge, doncs sinó es perd credibilitat. I una part de la maduració consistia en atendre a la gent amb un vestuari adecuat. Jo li deia que no calia.

El metges han d'anar ben vestits.
Tot i que no els expliquin què faran, o tractin malament al pacient. Si van vestits amb "traje, corbata i sabates de xarol" és que son bons, suposo.

i si...
només per un moment...
pogués ser més home que un home sense perdre ni un pèl de la meva feminitat?
pogués anar vestida d'una forma neutral, amb bata blanca, i no calgués canviar?
pogués decidir, fins i tot, anar com volgués sense que això repercutís en la manera que em veiessin els pacients? 

sóc jove, sóc dona i sóc un projecte de cirurgiana. 
i m'he rapat el cabell.
(si a algú no li agrada, que s'hi posi flors)









3 comentaris: