Sempre m'ha agradat l'ambient que es respira per Nadal, ni que sigui un pèl fals (comercial, comercialitzat, vull dir) un pèl manipulador, massa malgast de paper, d'energia. Crec que és bo que hi hagi llumets d'il·lusió pels carrers, que ens tapem la cara amb la bufanda i sentim les galtes calentes quan tornem a entrar a casa. Que els nens passegin amb els ulls ben oberts.
I sé que hauria de marxar, que els néts han de cagar el tió, que a casa m'espera tota la família, però no puc evitar un sospir i un instant més aquí. Aquest instant de Nadal, el punt exacte on una llàgrima cau i entens la bellesa de les coses.
 |
| Un viguetà mirant un arbre de Nadal. |
Vic, 16 de desembre de 2011
(Text i fotografia from Marylou)
Nena!!!! m'agrada molt aquest fons que has possat! jo he de renovar el meu! estoy en ello! ho tenia motl abandonat però crec que em reactivarè! un peto mongui meva! muuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaa!!!!
ResponElimina