Cada cop me n'adono més que les petites coses són les importants, i que cal prescindir de convencions i de pautes prefixades, de regals d'aniversari, de somriures falsos, de converses per omplir el temps. Sobretot cal prescindir de les paraules, regne de les mentides,de càrrecs, d'afalacs, de paraules carregades de segones intencions i utilitzades (les paraules! que en realitat són inofensives) per a fer mal.
Vull prescindir de tot això. Vull sentir que prefereixo de regal un somriure o una paraula bonica dita de debò, i que això em fa més feliç. Vull dir cada paraula tal i com la sento, sense filtres, sense mentides ni merda. Vull sentir que estic aquí i ara. Apreciar un cafè i una gota de pluja. Vull estimar a la gent que està aprop, que pateix i lluita al meu costat. En definitiva donar i rebre petites coses.
Però us n'heu adonat que en són de grans les petites coses? Sense elles, no som res. I veig que les petites coses, els petits moviments i petits instants s'han d'omplir amb veritat, autenticitat i bellesa, si no estem perdent el temps. Si ho poguéssim fer tot seria molt molt més senzill. Sóc una ingènua? Potser sí, però m'és igual. Que cadascú els dóni el valor que consideri oportú, per algun motiu els diem així, petites, perquè no tothom les sap apreciar.
Peace and love.
no ets ingenua!!ets absolutament fantàstica!!!!
ResponEliminasom aixi, ens donem l'ostia però...eps!i que?!no ens faran caure, seguirem confiant, pq es la nostre naturalesa, compadeix els que no són aixi!!
i ale!a disfrutar, de lo gran, lo petit i lo mitjà!i qui no en sapigue o vulgui mal als altes!...que le vaya bonito, mis mejores deseos,...i a otra cosa mariposa!!!...
love you mongui merins!!!!
Aaaalgooo pequeñiiitoooo uouououo!! perdona no podia resistir-me xD
ResponEliminaVale, ja stà, ja m'ha passat.
Crec que en part sé per on van els trets, però això ja són suposicions... A part d'això, les petites coses és algo que sempre he apreciat moltíssim, sobretot perquè quan et manquen és quan les trobes més a faltar... I quan et salvan és quan te'n adones de la seva importància, el món seria més trist sense elles... No creus? :)
En part, confeso (com no paro de fer en aquest blog xDD) que m'agrada escriure emoticones perquè què hi ha millor que acabar una frase amb un somriure si és sincer? picant l'ullet, treient la llengua, etc. No ho fa més bonic? jo crec que sí. :D
Vaig tenir una època en plena adolescència que em passava el dia regalant somriures jejejeje :$
Fa moltíssim temps que sóc una addicta a les petites coses :P i crec que en els meus escrits sovint els faig un raconet.
I crec que l'has encertat molt, suposo que se'n diuen petites pk molts no els donen la importància que mereixen.
iris
He de comentar aquesta entrada perquè, per començar, el meu petit espai a internet porta com a títol "el sabor de les petites coses". I és precisament a això al que em refereixo. Crec, com tu, que són absolutament essencials per la vida. No obstant (i ho sento si poso la pinzellada grisa) penso que, objectivament, tots estem absolutament condicionats per convencions i normes socials que ens diuen que en aquest moment hem de fer això perquè és correcte i no allò que ens ve de gust perquè està mal vist. Uns més que d'altres però crec que tots estem una mica limitats en aquest sentit. I, ep! No vull ser "aguafiestas". Faig aquesta reflexió precisament per fer crèixer aquestes ganes d'apreciar les petites coses de la vida que sembla que es respiren per aquí. M'ha agradat molt l'entrada, Mary! Una abraçada moooooooooooolt dolça! :)
ResponEliminaPídelo y se te dará...
ResponElimina