Les etapes es cremen, s'acaben. És necessari que s'acabin, per continuar endavant, per apendre, per conèixer i per crèixer. I ara, davant l'abisme ple de dubtes, pors i inseguretats de tot tipus que suposa veure la meta, i no tenir clar exactament què vé desprès...espero que aquesta pausa ens serveixi per a relaxar-nos i posar les coses al lloc que els pertoca, i veure-ho tot des d'una altra prespectiva.
I per gaudir.
Gaudir dels que ens han acompanyat en aquest camí de 6 anys,
i dels que no ens han acompanyat tots els anys però ho han fet amb molta intensitat,
i dels que han estat al nostres costat, ben aprop, a la distància d'una trucada.
* Cuba. Paradís de la salsa, el ron añejo i els cotxes antics pintats de colors. Gràcia i salero amb accent de l'altra banda de l'atlàntic. Comença el viatge! *
Suposo que et sentes una mica perduda davant l´incertesa. Si et serveix de consol, et puc dir que tots els que ens anem acostant a eixa meta de la que parles sentim, amb més o menys intensitat, la por que suposa abandonar aquell estil de vida que hem aprés a estimar al llarg de tants anys. Però sé que podràs (tots podrem) adaptar-nos, aprendre i gaudir del que vinga, siga el que siga.
ResponEliminaDisfruta molt del que queda.
Un petó.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina"Cuando ante ti se abran muchos caminos y no sepas cual recorrer; no te metas en uno cualquiera al azar, siéntate y aguarda. Respira con la profundidad que respiraste el dia en que viniste al mundo, sin permitir que nada te distraiga: aguarda y aguarda más aún. Quédate quieta, en silencio y escucha a tu corazón. Y cuando te hable, levantate y ve donde él te lleve."
ResponElimina;) un petó
Es una preciosa reflexión. ¿Quién es el autor?
ResponEliminaEs de un libro llamado "Donde el corazón te lleve" de Susana Tamaro
ResponElimina¡Oh! Ya decía yo que me sonaba, leí ese libro hace tiempo... buena elección.
ResponEliminaM'encanten els debats blogeros!!!jeje!!!
ResponEliminaLa habana no es como me contaron, pero igualmente linda.