Què passaria si tots els petons que ens féssim quedéssin marcats d'alguna manera?
experiment d'avui
- material necessari: pintallavis vermell passió (cortesia de la Queralt B.)
- col·laboradors: la meva germana petita
Aquest experiment requereix la presència de dues persones, sobretot cal buscar un col·laborador a qui començaries a fer petons de manera compulsiva. La dinàmica és molt senzilla: pintar-se els llavis i..començar a petonejaR!
Ara de debò...a vegades no ens recordem de totes les mostres d'afecte que rebem al llarg del dia. De les persones que, incondicionament, estàn aprop, ens cuiden i ens mimen de manera natural, sense trabes, tal com som.
Si poguéssim recordar tots cops ens han estimat...tenim tendència a oblidar-ho ràpidament. Si ho recordéssim de tan en tan potser somriuriem més, i ens sentitem menys sols, i potser pensaríem més en els altres. Costa menys valorar les coses negatives de la balança i "regozijar-se" en la misèria i en sentir-se sol o buit.
Imaginem-nos per un moment que tot això hagués deixat una marca...segur que estaríem tots pintats de mil colors!
Salut i força!
Qué bonito seria tener una bombilla especial que cuando nos la acercáramos a la cara pudiéramos observar todos esos besos que en un tiempo atrás nos hicieron tan felices. Sería nuestra lámpara mágica que sacaríamos a la luz esos días de tristeza para acabar convirtiéndolo en un día de recuerdos dulces y soñando que si ponemos de nuestro esfuerzo volveremos a vivirlos.
ResponEliminaEnhorabuena por el blog, que gran camino has elegido.
pd. www.the4hands.blogspot.com
jajajjaa
ResponEliminaque bo l'experiment!!!
és molt yoko ono!
jejejjejeje
fer petons a algu compulsivament..mmm..jo te'ls faré a tu!!!!!!!!!!!!!!1
el proxim cop que et vegi prepara't!
hem de recordar més els qui ens han estimat i els que ens estimen..també!
ke maco, i la foto m'encanta :D
ResponEliminaAnem tan atrafagats amb el dia a dia i amb nosaltres mateixos que no veiem més enllà que la nostra agenda i tota la feinada ke ens keda per fer, o simplement la mandra que ens pot...
Però vaja al final sempre acabem dirigin l'atenció en una cosa: NOSALTRES!!
Això és una de les coses que fa difícils a molts pacients psiquiatrics..., es tanquen en si mateixos... Però en aquest cas molts d'ells el que necessiten és que els fagin més petons a ells. A tots ens agrada que ens cuidin :) (menys alguns esquizofrènics, antisocials...) xD
muamuamuamuamua!!