smile

A vegades, no és tan fisològic ni senzill. Quan tens contracció dels dos masseters, i et fa mal la mandíbula i el cap. Sí, hi ha dies que necessitem una mica d'ajut.

els reis mags de l'orient porten coses a la gent

-T'has portat bé?
-Sht! Calla!! Que ja vénen!!! Els reis, els reis!!!

La il·lusió a la cara dels nens fa que tot tingui sentit, que tot valgui la pena. Qui vol venir a veure la cavalcada amb mi?

una altra postal de nadal

Entre glomerulonefritis, ANCAs, electros i simulacres...havia vist però encara no ho havia percebut, o integrat, o com ho volgueu dir...ja estem a Nadal!

No sé perquè però els últims anys em poso molt nostàlgica.

I començo a recordar gent que ha passat per la teva vida. No tan sols els que s'han quedat, i hi segueixen sent en el dia a dia, que segueixen fil per randa cada mal de cap i cada patacada o cada somriure, sinó també...

...els que canten o estudien al teu costat, tot i que només comparteixis aquest moment amb ells,amb tots els que has compartit algun petit moment a la uni, a la biblio, al bar, a les trobades de corals, al teatre musical, a swing,

...els que no coneixes del tot bé, però t'han fet somriure alguna vegada, i penses que hauries d'esforçar-te a conèixer millor,

...els que alguna vegada van ser, tot i que hagin deixat de ser, i tinguin un camí ben diferent, només pel simple fet d'haver compartit tants moments,

...els que mai dóna temps o costa moltíssim de veure però que estimes amb tot el cor, i es pot dir que han deixat petjada (sobretot aquests darrers!)

D'alguna manera, m'agradaria poder veure a cadascun de vosaltres i desitjar-vos unes festes genials!!!! Per això ho faig des d'aquí.

BON NADAL I FELIÇ ANY!!!!! Procureu ser feliços!!!!!

proposta

Hola a tots!
últimament la meva confiança en el gènere humà està minvant de manera dràstica. M'he vist envoltada d'individualisme, mentides i orgull, de gent que fa mal perquè no pensa o perquè li han fet mal alguna vegada. S'equivoquen. És una resposta errònia, i és molt fàcil caure-hi.

Per tant proposo que ens tornem a il·lusionar. Que penseu en un moment en què heu dit: "com mola! No tothom es mira el propi cul tota l'estona, hi ha gent que pensa en els altres!". Segur que hem vist reaccions molt humanes (en el bon sentit) en algun moment, i que ens han fet somriure.

Començo:
Un dia, ara fa un temps, anava pel metro i un noi, més petit que jo, concretament vestit de punkarra, li va oferir el seu seient a una senyora gran, d'aquestes burgeses de Barcelona de tota la vida, amb el monyo gris i unes crosses. La senyora, que portava molta estona de peu, no ho considerava una obligació, com fan moltes, i li va donar les gràcies de cor. Immediatament en el vagó dos o tres persones varen fer el mateix. I van aconseguir fer-me somriure i fer somriure a altra gent per uns instants, tan sols unes poques parades de metro, però es respirava un ambient diferent al habitual, amb empentes i cares de mala hòstia, com si tothom estigués molest de compartir el vagó. Això és ser humà.

Gràcies per la col·laboració!
Mary

autumn leaves

Tornant a casa amb les orelles i la punta del nas vermellet, de cop, me n'adono.

La tardor ja ha arribat, una mica de cop, i amb presses. Aquest any feia tard. El canvi climàtic l'ha alterat una micona. Però ara ja hi és i s'ha posat a feinejar, tenyint les fulles d'un lleu marró -aviat cauràn- i portant el fred.

Però no ha vingut sola. L'acompanyen les ganes d'estar a casa, calentó i en bona companyia. I portar mitjons gruixuts per a poder caminar sense sabates i notar el fred de les rajoles i la calor de les catifes. I que plogui a fora i tenir entre les mans una tassa fumejant, de té, café o colacao, és igual. Mirar el temps de TV3 i que el Picó ens digui que ja és el moment de canviar l'armari (home influent, l'Alfred, entre els catalans i les catalanes). Posar musiqueta suau i treballar amb una llum de focus, amb la foscor passejant pels racons de l'habitació.

I ganes de compartir l'escalforeta, les hores dins de casa, les nits que cada vegada comencen més prest.

sí, és d'artista...però no deixa de ser...

... merda...

sa meva gent

És en aquesta illeta del mediterrani on tot ha tornat a agafar la seva justa mesura, tot ha tornat al seu lloc. Una pausa en es camí que fa que pugui respirar de nou, sense aquell petit neguit.

Trob que el món, per uns instants, gira en el sentit adecuat. Visc i comparteixo.

Gràcies per aquests dies, amorets (inclòs el que ha tirat sa foto). Us estim.