Tornant a casa amb les orelles i la punta del nas vermellet, de cop, me n'adono.
La tardor ja ha arribat, una mica de cop, i amb presses. Aquest any feia tard. El canvi climàtic l'ha alterat una micona. Però ara ja hi és i s'ha posat a feinejar, tenyint les fulles d'un lleu marró -aviat cauràn- i portant el fred.
Però no ha vingut sola. L'acompanyen les ganes d'estar a casa, calentó i en bona companyia. I portar mitjons gruixuts per a poder caminar sense sabates i notar el fred de les rajoles i la calor de les catifes. I que plogui a fora i tenir entre les mans una tassa fumejant, de té, café o colacao, és igual. Mirar el temps de TV3 i que el Picó ens digui que ja és el moment de canviar l'armari (home influent, l'Alfred, entre els catalans i les catalanes). Posar musiqueta suau i treballar amb una llum de focus, amb la foscor passejant pels racons de l'habitació.
I ganes de compartir l'escalforeta, les hores dins de casa, les nits que cada vegada comencen més prest.
que dolç poder compartir aquesta escena casolana amb tu...
ResponEliminaque l'Alfred t'acompanyi
Quin text més maco :)
ResponEliminai quanta raó! visca el fred amb xocolata calenta!