take a look!

Recorda que les aparences enganyen i res és el que sembla a primer cop d'ull. Remena, tria, i queda't amb el que més t'agradi d'aquesta bossa d'on en pot sortir qualsevol cosa!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vic. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de desembre del 2011

Nadala

Tot té un temps i una mesura. Fins que no ho trobes en el seu punt exacte, no entens la bellesa de les coses.

Sempre m'ha agradat l'ambient que es respira per Nadal, ni que sigui un pèl fals (comercial, comercialitzat, vull dir) un pèl manipulador, massa malgast de paper, d'energia. Crec que és bo que hi hagi llumets d'il·lusió pels carrers, que ens tapem la cara amb la bufanda i sentim les galtes calentes quan tornem a entrar a casa. Que els nens passegin amb els ulls ben oberts.

I sé que hauria de marxar, que els néts han de cagar el tió, que a casa m'espera tota la família, però no puc evitar un sospir i un instant més aquí. Aquest instant de Nadal, el punt exacte on una llàgrima cau i entens la bellesa de les coses.

Un viguetà mirant un arbre de Nadal.

Vic, 16 de desembre de 2011
(Text i fotografia from Marylou)

dilluns, 1 d’agost del 2011

Posar la vida en caixes. Manual d'ús.

1. Valorar tots els objectes que hi ha a la teva habitació i triar.
Per què te n'emportes alguns i altres els deixes? No ho saps. Simplement, alguns records saluden per darrere, rient, i no hi ha manera que te'n puguis desfer. I potser el tornes a mirar i aquesta espurna s'ha esvaït. Canvies d'opinió i decideixes llençar-ho. Llavors, hàbilment, el record brilla i et pica l'ullet. Res a fer. Dins la caixa, amb la resta. Encara no has pogut desfer-te de res. Ets un nostàlgic.

2. Mirar àlbums de fotos no és una bona idea i ho saps. Justament per això cal reservar un temps per a fer-ho. Segur que quan comences, no pots parar. Ets un nostàlgic.

3. Hi ha mil objectes sense cap mena d'ús que intentaràs guardar amb múltiples excuses: és "mono", divertit, és lleig però no saps perquè creus que ho has de tenir, en ens trenta però segur que el trenta-u també és absolutament necessari...Comences amb síndrom de Diogenes (o sigui, estàs en clar risc d'acumular porqueria).

*) Potser en algun moment t'agafa el rampell invers i decideixes buidar les caixes que tan cuidadosament havies empaquetat i quedar-te a casa. Segur que en el mateix moment en què la major part del contingut és distribuïda de manera màximament caòtica i alhora homogènia pel terra de l'habitació, ja has canviat d'opinió.


El cartró pot tenir moltes vides.