Les coses són tan inabarcables com les volguem veure. Semblen tan llunyanes i de cop, només calia allargar la mà, posar una escala. Amb un gest n'hi havia prou.
Vols venir amb mi i tocar la lluna amb la punta dels dits?
Dedicat a...la Cris, la Merx i la Gemma! perquè s'acosta el vostre dia Mir i sé que ho fareu molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada