Carta al pacient

Benvolgut, benvolguda,

Només t’escric per a dir-te que, durant els sis mesos que porto exercint la professió de metge, m’he fet gran gràcies a tu. Sols sóc una resident de primer any, que intenta apendre a ser cirurgiana.

En aquest temps, t’he examinat i vist de tots els colors possibles: groc, blau, vermell, blanc. He auscultat els batecs del teu cor i l’aire entrant pels teus pulmons i sentit els teus budells en moviment. He vist els teus mocs, la teva bilis, orina, fempta, pus... T’he demanat analítiques, radiografies, TACs, i endoscòpies. Encara que no t’ho creguis, també t’he operat (tranquil, sempre ho he fet amb supervisió). M’han despertat a les 4 de la matinada i he vingut a alleujar-te el dolor. He parlat amb tu, en ocasions t’he intentat tranquilitzar i altres vegades sols he pogut donar-te males notícies, però sempre estant al teu costat. He plegat tard de la feina perquè creia que et podia ajudar i ajudar als meus companys. M’estic formant per a progressar dia a dia i ser millor metge per a tu.

Potser aquesta és la nostra (o, parlant per mi, la meva) petita debilitat. No ens importa passar més hores de les que diu el contracte, no utilitzar el temps de descans o anar a l’hospital a veure un pacient un dia de festa. Se’n diu vocació.

Avui et vull demanar una cosa, pacient meu.

Com suposo que ja sabràs, els dies 15 i 16 de novembre el sindicat de metges de Catalunya ha convocat una vaga. Alguns diuen que té un compoment polític, altres que no queda clar per què ens manifestem i encara n’hi ha que creuen que els metges som una classe benestant i que no passa res si ens retallen més. Tot això pot tenir part de raó, però el que sí és cert, i vull que em creguis, és que les retallades no tan sols ens afecten als treballadors de la sanitat, sinó que afecten a la qualitat assistencial i per tant, que t’afecten directament a tu (ben al contrari del que diu el nostre estimat conseller). Els recursos seràn pitjors, hi haurà menys personal i més mal pagat.

Jo no dic que no ens haguem d’ajustar el cinturó. Tampoc sóc de cap partit polític. Simplement hi ha certes coses que no podem permetre, com les tisorades sense planificació i sense escrúpols. Ja ens han retallat prou, ja han abusat de la nostra vocació. És hora de que ens conscienciem tots.

Per això et demano com a ciutadà/ana, com pacient i com a persona, que simpatitzis amb nosaltres. La sanitat NO és un bé privat. L’atenció mèdica és un dret universal. Els que hi treballen (metges, enfermeres, i tot el personal sanitari) es mereixen un sou digne, i els ciutadans mereixen una sanitat de qualitat!!! Uneix-te pel teu bé i pel de tots!

Moltes gràcies.