El tacte de la sorra i les petxines de la platja.
L'espart fregant la sola del peu que s'ha endurit amb els anys.
Els dits a l'aire, notant com la tramuntana o el garbí alleugen la calor.
Per a caminar per s'arena no cal dur gaire equipatge.
Els camins d'arena, petjades sense principi ni final, a primer cop d'ull semblen no tenir sentit. I segurament no en tindran mai, per a qui no s'endinsi a la platja, amb els peus nuus, i comenci a caminar, a crear un nou rastre, a decidir cap on vol anar. Doncs aquests camins s'han de viure. Cal crear cada passa, cal decidir el camí, la direcció, el sentit. No són camins que et portin a cap lloc concret excepte on saps que vols anar.
Parar i notar la frescor de la sorra si enfonses una mica els peus. Jugar a donar voltes. Caure sense fer-te mal. Són altres coses que pots fer en un camí d'arena.
Trobar-te amb algú per a continuar caminant, també.
Caminant, com tothom, i fent camí en s'arena.
Perquè, com va dir aquell antic poeta, se hace camino al andar. I no mireu massa enrere perquè el camí és d'arena. Veureu les vostres petjades al sol ponent.
I has notat mai una petxina en s'arena?
ResponEliminaEn aquell moment t'atures, i mires què has trepitjat tot i que la sensació més fresca i amb aquella llisor que ens fa notar als peus, o la petita punxada si està boca amunt.
"Una petxina és una cosa ben petita, però pots desmesurar-la tornant-la a deixar al mateix indret on la trobes, posada damunt l'extensió de la sorra. Aleshores prendràs un grapat d'arena i observaràs el poc que te'n resta a la mà tan bon punt s'hagi esmunyit pels intersticis dels dits gairebé tot el grapat; observaràs uns quants grans, després cada gra, i cap de tots aquests grans d'arena ja no semblarà aleshores una cosa tan petita, i aviat la petxina formal, la copinya d'ostra o la tiara borda o la "navalla" t'impressionarà com un enorme monument, colossal i preciós alhora, quelcom com ara el temple d'Angkor, Saint-Maclou o les Piràmides"
Serà aleshores quan aquelles petjades al sol ponent prendran un sentit de temps, de llunyania, serem petits sí, però florirà dins nostra aquella satisfacció tan dolça.
Descalcem-nos, nota s'arena nua, també.